DE JULIOL A SETEMBRE

2008-10-02T09:32:00.000-07:00

Fot. Cèlia (Tarragona)
LLUNA DE PETER PAN

Hi ha una lluna plena d’enyor

que em duu

a la platja amb Xiringuito

i música de Dire Straits

"Hi ha una lluna de Peter Pan..."

T'estimava a tu

sota la lluna

mirant el mar tacat

per la llum dels estels,

desfullant la flor

dubtosa del destí

i mirant la línia de l’horitzó

enfosquida de nit.

Un onatge suau mullava anhels

vora l’aigua.

Vestia l’aire de sensualitat

i la nit de setí.

Necessitava el beuratge

d'un alè solitari

-diferents estels

i diferents somnis-.

Necessitava la tebior

d'uns llavis secs

-àvids de cel

i diferent somni-

perquè feia fred

sota la lluna

sentint petar les onades

sobre les roques,

sota els meus peus.

Hi ha una lluna de Peter Pan...

Copio la genial idea de la Carme Rosanes i, quan em contesteu poèticament, us posaré al post. Respostes poètiques:

Amo l'aroma d'aquest brot de menta
que duus lligada dintre el teu somrís
fes-me'n penyora tu, minyona esquerpa
com vela nova que torba el garbí.
Les xicres blanques dels pals del telègraf
si ets a la ruta guarden ton camí;
pel brot de menta cap d'elles pledeja
- pledejarien si em veien sofrir.
Perquè vindria de la boca teva
la posaria al mossec de les dents,
fes-me'n penyora, del teu brot de menta:
jo, per pagar-la, ja em donaré teu.

Joan salvat-Papasseit (enviat per Té la mà Maria)

Els anhels mullats
creixen lentament
com creix la lluna cada nit
passejant al teu voltant.

Carme

Però s'assequen
per continuar donant vida
mentre la lluna,
que no s'adorm mai,
canta una trista
cançó de matinada.

Cèlia

PUNTS DE LLUM

El campanar

de l’església de sant Joan

il·Il·luminat,

una mica més endavant

les cases de Mas Clariana,

el porxo i la cuina de casa,

el pati del davant,

la casa dels veïns,

al darrere de les bardisses

una altra casa il·luminada,

i encara una altra

que de dia no es veu i,de nit,

un punt de llum l’il·lumina.

Mart al cel.

Mentre, tu i jo

ens diem adéu una altra vegada...

SI DEMÀ NO HI FOS

Fot. Cèlia (Tarragona)

Si demà no hi fos
algú respiraria el meu aire,
i trepitjaria la meva terra,
i menjaria el meu tros de pa.

Si un dia faltés,
només un dia,
el meu sol escalfaria algú altre
i la meva pluja seguiria mullant algú.

El meu arbre continuaria donant ombra
i la meva flor continuaria fent olor.
i el meu amor, si un dia falto,
continuaria sent per tu.

La meva veu continuaria cridant
I el meu sospir continuaria cansat.
Algú escoltaria la meva música
I ploraria les meves llàgrimes.

Si demà no hi fos
algú estimaria els meus amics
i les meves frases serien dites
per algú que tindria molt a dir.

Si un dia faltés,
només un dia,
qui es quedaria els meus defectes?
i les meves virtuts?

NINOT DE FUSTA

Fot. Cèlia (Tarragona)

Ninot de fusta mòbil,

titella amb ànima

sense fils.

NATURA INNOCENT
Serà demà

Fotografia: Àlida Guasch

Papallones de nit
volaran demà al voltant
del llum obert del porxo.

Cercaran un descans
arran de la paret.

Un dragó restarà a l'espera i,
ràpid i astut com és, caçarà la presa
espantada
inesperada
enganxada
innocent
i decidirà quina de les víctimes de la nit
han estat més saboroses.

Tot això, però, serà demà.

NATURA INNOCENT

Fotografia: Àlida Guasch

Feia un bany transparent

i plàcid a mitja tarda.

Les orenetes em saludaven alegres

volant per sobre l'aigua.

S'escoltava un picot

que feinejava pel bosc de pins

mentre cantava.

Més amunt,

planava una cuabarrada

pel cel coralí

aprofitant els corrents de l'aire.

Feia calor

i l’aigua era tan calenta

que em donava plaer

nedar tranquil·lament.

Mentre feia braçades

dolces mirava el xoriguer

volar per sota el nivell

de l’àguila majestuosa.

El seu vol àgil

em feia enveja.

Sobre el líquid

les abelles tenien set i

sobrevolaven amb por

de caure dins i ofegar-se.

Una petita libèl·lula

també volia beure

i sobrevolava l’aigua

amb cura de no mullar-se les ales.

Les orenetes cuablanques

esperaven el moment que,

els mosquits del capvespre,

afamats de sang

sortissin a la cacera

d’una víctima innocent,

per ser ells els caçats.

Natura innocent.

Fot. Cèlia (Tarragona)
AGOST AUGUST, MES POÈTIC

En poc temps, Transparència ha fet una feinada. Aquest mes podeu anar gaudint, mica en mica, dels petits parts de Transparència, un bloc mare ben fèrtil.
Us hi voleu endinsar?
Podem començar pel més jovenet dels nadons: Jeroglífic. Però no feu massa soroll que, ara, la mare, descansa i es pren unes vacances. Ja se sap, després del part, hi ha la quarantena de rigor, que els petits donen molta guerra!
El títol i el primer pensament, Tapís el vaig tenir l'estiu passat. Mirava la lluna i, de sobte, em vaig adonar que la vida és un tapís on anem teixim les nostres experiències i vivències i el trenem segons la nostra manera d'enfocar i comprendre les coses. Fa poc, la Carme Rosanes, de Col·lecció de moments, ens va proposar participar en una roda poètica a Personatges itinerants. Els pensaments que es publicaven eren inspirats en poemes que anava publicant cada participant, inspirats també per d'altres poemes d'altres participants, una roda. A mi em sembla que formen part de la vida mateixa i, per això, els vaig incloure en aquest recull.

Tot seguit podeu llegir els prèstecs de Transparència, és a dir, els versos prestats de poetes per fer els Versatges o pensaments que els versos em suggereixen. També hi he afegit els jocs literaris que he participat, tant individuals com alguns de col·lectius des que estic en aquest món virtual fa tres mesos.

L'habitació de la memòria és el títol d'una història en prosa poètica del Joan Guasch. Em va demanar col·laboració per fer una performance per La Parra, petites activitats que es fan al pati de l'antic hospital de Sant Roc, seu de l'I.E.V. Feia molts anys que no escrivia pensaments poètics però li vaig dir que sí, encantada de poder fer una cosa conjunta. Aquests pensaments van quedar inclosos en el recull i van perdre el seu propi títol, que havia estat Transparència sense filtres i que tinc la sensació que no he de canviar, ja que l'he reutilitzat per donar nom a aquest bloc poètic. Finalment, per diferents motius, aquesta performance no es va fer a La Parra però sí que es va realitzar per presentar el llibre recull dels treballs premiats per Sant Jordi de l'IES Narcís Oller al teatre Principal i per la presentació de la revista bValls de lletres n.7 a la sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs.
Els pensaments Camp, Mur i Desert van ser publicats a la revista bValls de lletres n. 5, moment de la seva creació, amb el pseudònim de Marc Eiximenis.
La Teresa Reverté, professora de música, i a qui estic molt agraïda, va composar una música preciosa per Camp. En moments bonics i plàcids de la meva vida la cantossejo i la gaudeixo plenament. La Teresa i la Isabel Villalba, professora de plàstica i teatre, són unes lletraferides que els agrada participar d'aquestes performances poètiques i, no solament amb les seves veus boniques i belles, plenes de gran personalitat i amor a la poesia i al teatre, sinó per tot l'espectacle en sí mateix: la música, el moviment i la posta en escena. Són dues dones molt especials i artistes, cadascuna en el seu camp.

Els pensaments de Lluna tenen la seva pròpia història. De l'any 78 al 81, adolescent i rebel, vaig tenir molta necessitat d'escriure pensaments. Ho feia amb molta fal·lera i desfici perquè en tenia, veritablement, molta necessitat per poder viure d'una manera més harmoniosa. Del 81 al 84 va anar disminuint la producció fins a reduir totalment qualsevol escrit poètic, excepte petites cosetes que pensava durant l'estiu. Aquest és el cas de Lluna, pensat durant l'estiu però que va agafar forma per les tertúlies de poesia de Mediona 15 a Tarragona i que vaig tenir la sort de poder assistir durant un curs, el 2002/03. Els estic molt agraïda pel seu acolliment i per tot el que vaig aprendre i llegir amb ells. De Lluna, jo en diria petits assajos escrits per la nit, cap més pretensió. Només afegiria que surto cada nit per saludar-la, no me'n puc estar...

En anar construint aquest bloc, vaig pensar que havia de fer un apartat únic on encabir música i cançons amb referència a la lluna, el nostre satèl·lit que giravolta la terra i em giravolta també a mi. Casa meva és ca la lluna, per què?
Una pregunta que ens fa molta gent, i com que mai sé la resposta (encara no l'hem pensada) sempre dic que és on millor estic. De fet, però, qui la visita, la casa, no la lluna, comença a fer-se una idea. Algun dia faré fotografies de les llunes que hi arriba a haver! No les he comptades mai i no penso fer-ho per dir-vos ho. La lluna és la nostra companya, d'això n'estic certa.
I dono les gràcies al Fermí i a Lliri blanc per enviar-me adreces de música de lluna i poder ampliar la col·lecció.

Vida, Matèria i Energia és el fruit d'arribar al zenit d'una vida i fer una mica d'anàlisi i valoració. Inclou l'amor, els naixements i nova vida, els moments especials i la mort. La majoria de pensaments estan escrits el 1981 tot i que s'afegeix les cançons de bressol el 1989 i 1993, els pensaments dedicats als Ports escrits el 2000 i s'acaba amb Pols d'estrelles escrits el 2001 per a un amic. Hi falta el desamor, una part de l'existència plena de melangia però que, ara per ara, forma part dels meus pensaments més íntims i no els inclouré fins que el cor em digui que ja ho puc fer. Jo sempre he escoltat el cor i així m'ha anat, no podria dir si bé o malament, impetuosa i feliç, respectuosa i melancòlica. Simplement així. Els moments més intensos, però, els he guardat en un altre tipus d'armari de pensaments, omplo llibretes i llibretes de mots desequilibrats i caòtics i que m'equilibren per poder continuar la Vida amb Energia, ja que no sé viure-la d'una altra manera.

Quan algú m'envia alguna cosa especial, em poso molt contenta, és clar! Per agrair-ho, alguna vegada li faig un regalet al raconet de les felicitacions i agraïments que he posat en una banda lateral de Transparència, junt amb la col·lecció de músiques de Lluna i dels Prèstecs al prestatge o versos prestats.
També és on felicito els esdeveniments i les persones especials.
Els pensaments Pols d'estrelles; Vida, matèria i energia; Troballa i Vol han estat publicats a la revista bValls de Lletres n. 0.

Corria l'any 1983, uns érem joves universitaris i d'altres treballàvem, tots estimàvem la terra, el nostre planeta blau i la nostra cultura. Somniàvem un món millor i no ens felicitàvem per Nadal, que en dèiem solstici d'hivern sinó per l'equinocci de primavera. Ho trobàvem més original, però el millor era construir felicitacions originals. Jo vaig fer una molt especial, els textos no eren copiats sinó propis. A cadascú va tocar un petit tros, si volien llegir-lo sencer, ens havíem de trobar. I com no! Tot plegat va acabar amb un sopar senzill (disposàvem de pocs diners) però amb bona companyia (una colla que déu n'hi do!). Dues camèlies entre els pits. Felicitació de primavera, em recorda moments joves i feliços i moltes ganes de canviar el món (més ecològic, verd i natural).

Va acabant el mes, finint l'agost i jo em sento renovada, renovada i una mica nerviosa per la responsabilitat del curs que m'espera. Els canvis ja han començat i aviat farem el compte enrera. De la mateixa manera, Transparència també va acabant aquest repàs poètic dels seus tres mesos de vida, però que en realitat va començar el juliol del 1962.
Avui afegeixo l'adolescència, un període barroc i Transilvànic on no voldria, mai dels mais tornar a passejar... quin estrés!

Finalment, l'últim recull de pensaments Desig de Brindis (1998) i que inicialment es va dir Desig de brindis entre els fills de l'amor i els amants del vi dolç (1981) queda obert durant uns dies.
Dilluns vinent començarà el compte enrera i aniré tancant cada dia un dels blocs menus de Transparència. No cal patir que el bloc mare Transparència ha recollit també cadascun dels pensaments i es poden llegir igualment, ha estat un joc divertit: crear i procrear.
Per al setembre hi haurà noves sorpreses, encara queden records del passat però començo a mirar endavant i escriure nous pensaments que, amb més mesura i tranquil·litat, aniré postejant segons em permeti la disposició de temps personal, que, tot s'ha de dir, intueixo que serà ben poca.

Fot. Cèlia (Tarragona)

COMENÇA EL COMPTE ENRERE:

DIUMENGE (7): Es tanca TRANSILVÀNICS. De forma eventual, el bloc Transilvànics queda tancat, exceptuant els lectors amb permís, fins a nova obertura. La seva lectura es pot fer a través dels posts antics de Transparència.

DILLUNS (6): Es tanca LLUNA, LUNE, MOON. De forma eventual, el bloc Lluna queda tancat, exceptuant els lectors amb permís, fins a nova obertura. La seva lectura es pot fer a través dels posts antics de Transparència.

DIMARTS (5): Es tanca DUES CAMÈLIES ENTRE ELS PITS. Felicitació de primavera. De forma eventual, el bloc Dues camèlies queda tancat, exceptuant els lectors amb permís, fins a nova obertura. La seva lectura es pot fer a través dels posts antics de Transparència.

DIMECRES (4): Es tanca DESIG DE BRINDIS. De forma eventual, el bloc Desig de brindis queda tancat, exceptuant els lectors amb permís, fins a nova obertura. La seva lectura es pot fer a través dels posts antics de Transparència.

DIJOUS (3): Es tanca MATÈRIA I ENERGIA. De forma eventual, el bloc Matèria i Energia queda tancat, exceptuant els lectors amb permís, fins a nova obertura. La seva lectura es pot fer a través dels posts antics de Transparència.

DIVENDRES (2): Es tanca L'HABITACIÓ DE LA MEMÒRIA. Transparència sense filtres. De forma eventual, el bloc L'habitació de la memòria queda tancat, exceptuant els lectors amb permís, fins a nova obertura. La seva lectura es pot fer a través dels posts antics de Transparència.

DISSABTE (1): Es tanca JEROGLÍFIC. De forma eventual, el bloc Jeroglífic queda tancat, exceptuant els lectors amb permís, fins a nova obertura. La seva lectura es pot fer a través dels posts antics de Transparència.

DIUMENGE (0)

DE JULIOL

2008-07-03T15:22:00.001-07:00

Marcelo Soares.'s photostream

Al migdia les cigales
escandaloses declamen
sota els garrofers.
Bufa l'alleugeridor mestral
des de Miramar.
Un petit onatge
a l'aigua opalina
dona in aire irreal
a l'entorn.
Respiro i volo
sobre el Freixa,
el meu asil,
la mare terra.
El brogit de les vespes
prop del brollador
criden la meva atenció.
Un gos s'hi apropa
i fuig de seguida,
no ho veu prou clar.
La cadència dels grills
és expeditiu.
Fa sol, un bon sol d'estiu
que escalfa impetuós
el palitre florit.

ESCATOVÀTER XAFARDER

2008-06-25T06:46:00.001-07:00

Water xafarder, xerraire,
un xic ximple, xop i xiroi,
xato, xaparro i tocat de la xaveta,
xim-xim.

Tot un xaval amb xeflis,
amb xeixa i xavalla,
petit orifici culíbric xocant
amb xapa i xarada
per a no xumar ni xuclar.

No es pot xutar ni xurriaquejar,
ni fer un xuclet, ni xarpar,
ni xafar, ni xopar!

Indispensable xiribec, ximplet
Fem xiulets!
Quin xivarri més xaruc
i quina xerinola!
Sense xala ni xollo,
amb xampany per a la xauxa.

Quina xanxa, quina xaranga
i quina xardor!
Faig un xut sense xarxa,
sense xarop,
sense xifrar, xicot!
I xop!
Com xarboteja la descàrrega!

PENSAMENTS DE JULIOL A SETEMBRE

DE JULIOL A SETEMBRE

DE JULIOL

ESCATOVÀTER XAFARDER